Veredicte del I Concurs de Microrelats 8 de Març

La CUP de Celrà fa públic el veredicte del concurs de microrelats i agraeix al jurat i a totes les persones concursants la seva participació en aquesta iniciativa organitzada amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que tenia com a objectiu promoure la reflexió a l'entorn de la igualtat de gènere i alhora fomentar la narrativa creativa.

El Jurat del I Concurs de Microrelats 8 de Març, format per Jordi Garolera (Biblioteca de Celrà), Manel Lobo (Connexió Papyrus) i Júlia Pal0mer (CUP de Celrà), vistos els 19 relats participants que complien les bases del concurs, ha emès el veredicte següent:

  • Primer premi (publicació del microrelat a la revista Poble Viu, sopar per a dues persones al Centre Cívic La Fàbrica i regal d'un llibre): Madison (pseudònim d'Enric Carreter Adzerías).
  • Segon premi (lot de dos llibres): Aironman (pseudònim de Quim Paredes Baulida).
  • Tercer premi (un llibre): Lluna (pseudònim de Júlia Vidal Font)

La CUP felicita les tres persones guanyadores, que poden passar a recollir els premis a la Biblioteca de Celrà a partir d'avui mateix. També donem les gràcies al jurat per la seva tasca i a les més de 20 persones concursants per la seva participació.

Reproduïm a continuació els tres microrelats guanyadors:

Primer premi

Abans de capbussar-se a la bassa de Can Marturi, havien rodolat pel pendent de la Travessia del Pedró, des del cim, en el camí de la Torre Desvern, on s’havien citat a una hora prudent, d’amagat d’ulls tafaners. L’espurna va sorgir amb el massís imponent, tintat pel sol, com a decorat.

Tot just feia uns dies que s’havien conegut, però després de tastar la mel, els semblava que feia segles que estaven junts.

Madison


Segon premi

Corria al seu darrere. Alta, rossa, esquena dreta, cintura d’abella, cames esveltes. La vaig avançar, els llavis de mel. Però ella m'encalçava. De cop em vaig sentir incòmode, observat. Esquena torta, cintura absent, cames estrafetes. Em va passar somrient. Vaig parar recolzant les mans als genolls. Silenci, l’entorn era una bassa d’oli. Un instant; i la seva figura va desaparèixer en un revolt, tot surant pel camí.

Aironman


Tercer premi

La seva mirada de color de mel i en els seus ulls mig món, un ventall tan ampli que és impossible delimitar. El seu esperit emana frescor, puresa, alegria i molt bona disposició per a tot allò que faci falta. Com una bassa que apareix amb la pluja, però que sap marxar i transformar-se quan cal.

Tot el que sent és amor i és el que comunica, el que encomana. La lliçó que no vol que... resti pendent!

Lluna