» L’aplicació de la Llei de la dependència i la Llei de serveis socials ha suposat un greuge comparatiu del cost dels serveis socials en els pobles de menys de 20.000 habitants

» La CUP no és partidària, però, de l’actitud de resistència quixotesca que ha adoptat l’Ajuntament de Celrà en no pagar el servei, ja que l’impagament acabarà perjudicant els interessos de la població

» La formació presenta una moció per promoure un front comú entre els municipis en situació similar que insti el Govern a rectificar aquesta situació

La CUP de Celrà vol manifestar la seva posició davant el conflicte obert entre l’Ajuntament de Celrà (governat per l’Entesa per Celrà i CiU) i el Consorci de Benestar Social Gironès–Salt (ens públic creat pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Salt per a la gestió dels serveis socials) a causa dels pagaments pendents de la gestió dels serveis socials al municipi. Actualment l’Ajuntament deu al Consorci tot l’any 2009 i l’actual 2010, i tampoc ha consignat la quantitat que pertoca per al 2011.

El conflicte deriva de l’espectacular diferència entre el que es pagava abans i el que s’ha de pagar actualment. Les xifres no enganyen: abans l’Ajuntament abonava uns 13.000 euros i ara l’import ascendeix a 69.000 euros. D’on prové tanta diferència?

L’origen de la situació es remunta a l’aprovació d’una nova llei de serveis socials l’any 2007 i el seu posterior desenvolupament (Llei 12/2007, d’11 d’octubre, que va ser aprovada per unanimitat de tots els grups del Parlament). Tant aquesta llei com l’anterior estipulen que els municipis de més de 20.000 habitants han de gestionar directament els seus propis serveis socials; els d’inferior població no tenen aquesta obligació, però en cas que no els assumeixin directament sí que estan obligats a delegar-los per tal que s’ofereixin a través d’un ens supramunicipal. Com que no és possible que un municipi com Celrà pugui gestionar directament els serveis socials, a causa de l’elevat cost que això li suposaria, la gestió l’assumeix l’ens creat a aquest efecte, el Consorci de Benestar Social Gironès–Salt.

La llei anterior a l’aprovada el 2007 no determinava cap obligatorietat sobre el pagament del servei per part dels ajuntaments i només recomanava que aquests fessin aportacions en funció de la legislació de règim local i del seu pressupost. Així, l’Ajuntament pagava el que havia concertat com a aportació mitjançant conveni amb el Consell Comarcal, que no representava ni de bon tros el cost real del servei.

Ara bé, l’actual llei suposa un canvi important en l’aspecte econòmic pel que fa als municipis inferiors a 20.000 habitants, ja que sí que determina –encara que de manera una mica tèrbola– tant l’obligació de pagament com la quantitat a pagar. Així, l’article 60.5 diu que «els municipis i els altres ens locals han de consignar en els seus pressupostos les dotacions necessàries per finançar els serveis socials de llur competència», i l’article 62.5 estableix: «L’aportació de la Generalitat [...] s’ha de pagar mitjançant un conveni quadriennal amb la corporació local titular de l’àrea bàsica de serveis socials. Aquesta aportació no pot ser inferior al 66% del cost». A la pràctica això vol dir que, ara, els diners que rep el Consorci són exactament el 66% del cost real del servei, i si l’Ajuntament no hi posa el 34% restant cap altra administració no els hi posarà.

D’altra banda, el cost dels serveis socials també s’ha disparat a tots els municipis, no només als petits, amb la implantació dels recursos que determina la Llei de la dependència, concretament l’apartat del servei d’ajuda a domicili (SAD). Aquesta llei ha fet créixer de manera exponencial el nombre de persones que tenen dret a rebre’l, i com que es considera un servei bàsic, també ha de ser assumit en un 34% per part de l’Ajuntament. Per fer-se una idea del que això suposa només cal esmentar que per a l’any 2010 a Celrà hi ha una previsió de 4.500 hores de SAD i que el preu per hora de SAD és al voltant de 16 euros.

Davant d’aquesta situació, la posició que ha pres l’Ajuntament de Celrà de no voler pagar és comprensible. La CUP comparteix l’opinió que aquesta despesa no l’ha d’assumir l’Ajuntament: no és just que les administracions implementin nous drets i serveis per a les persones (amb els quals, lògicament, estem totalment d’acord) però que llavors en traslladin, totalment o parcialment, la responsabilitat econòmica als ajuntaments, que històricament pateixen un dèficit de finançament.

Ara bé, l’actitud de l’equip de govern suposa un risc molt elevat, ja que precisament les persones de Celrà que l’Ajuntament diu que defensa són les que patiran les conseqüències d’aquesta resistència quixotesca. Algú es pensa que el Consorci seguirà prestant uns serveis que no cobra? L’impagament només ens porta a un escenari: la pèrdua total o parcial dels serveis socials. En definitiva, hi perdrem tots i totes, i més directament les persones que són perceptores del SAD. A hores d’ara el Consorci ja ha comunicat a l’Ajuntament que farà arribar la qüestió al Consell Comarcal del Gironès i al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, per tal que utilitzin els procediments de constrenyiment necessaris a fi de cobrar els imports pendents.

Així doncs, la CUP proposa que per sortir d’aquest atzucac s’iniciï una demanda conjunta amb tots els municipis afectats per reclamar al Govern que no es pot anar carregant els ajuntaments amb nous serveis mentre el finançament dels municipis continuï com ara, i per exigir els canvis legislatius necessaris a fi de corregir aquesta injustícia. Per això proposarem al ple de l’Ajuntament l’aprovació de la moció que s’adjunta i que els seus acords siguin comunicats a la resta d’ajuntaments de la comarca en situació similar a la nostra i a les associacions del món local (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de municipis). Al mateix temps, demanem a l’Ajuntament de Celrà que faci els pagaments corresponents, si realment el que vol és defensar els interessos de la ciutadania de Celrà, ja que les conseqüències de no fer-ho segur que acabaran perjudicant el conjunt de la població.