El darrer dissabte 14 de juny, les comarques gironines vam sortir al carrer en defensa del nostre riu, el Ter, víctima des de fa molts anys d’una progressiva pèrdua de cabal a causa del transvasament d’aigua cap a Barcelona que té greus conseqüències mediambientals i econòmiques.

Des dels anys 60, el Ter ha esdevingut la principal font d’abastament de l’àrea metropolitana de Barcelona, mitjançant el transvasament des del Pasteral cap a les conques del Besòs i del Llobregat. Any rere any, aquest transvasament ha incrementat el seu cabal seguint el ritme de creixement urbanístic de Barcelona, fins a arribar als actuals 210 hm3/any, que representen el 75% del total de l’aigua que es recull de la conca del Ter.

Aquest transvasament abusiu que fa tants anys que dura incompleix la llei del 1959, per la qual s’han de garantir 3m3/s en el pas del riu per Girona i prou aigua per als regants del Ter. Aquests últims dies, tot i les pluges, el cabal a Girona es situava al voltant d’1 m3/s.

L’alarmant disminució del riu Ter té conseqüències molt greus: la disminució de la qualitat de l’aigua, que en alguns sectors arriba a estar contaminada, la sobreexplotació dels aqüífers, l’afavoriment de la intrusió salina, la colonització d’espècies invasores i oportunistes i consegüentment la disminució d’espècies autòctones, així com una important afectació de l’activitat econòmica agrícola.

És evident que aquesta situació no pot continuar: calen solucions urgents per al retorn del cabal al riu Ter. Tanmateix, no creiem que la interconnexió de xarxes ni el transvasament de l’Ebre o del Segre siguin cap solució; al contrari, aquests sistemes suposaran més quantitat d’aigua derivada cap a l’àrea metropolitana i afavoriran el creixement urbanístic i el malbaratament i mal ús de l’aigua.
Entenem que la nova cultura de l’aigua s’ha d’enfocar des de l’estalvi, amb inversions per a la seva reutilització i per a l’eficiència i la millora dels sistemes d’aprofitament. És imperdonable que es perdi el 25% de l’aigua transvasada!

En comptes de malmetre més conques, cal ser conscients del problema des d’una perspectiva global i adoptar solucions no agressives per al territori.